L'amor que no m'espanta

Texto original:
L'amor que no m'espanta
Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil·litza.

Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l'altura de tanta soletat.

Texto traducido:
El amor que no me asusta
Lejos del amor feroz del origen,
lejos del amor que inventa la mente como refugio,
el amor que ahora me consuela no tiene urgencias.
Cálido, respetuoso: el amor del sol de invierno.
Amar es descubrir alguna promesa
de repetición que tranquiliza.

Estos poemas hablan de esperar.
Porque, siempre, el amor es un asunto
de las últimas páginas.
No existe ningún más final que pueda estar
a la altura de tanta [soletat]. J. Margarit